El robot mascota Pleo

185

En aquest primer article de robòtica educativa hem cregut oportú començar amb un robot que crida molt l’atenció, el robot Pleo.

Pleo
El Pleo, el podem qualificar de robot mascota, tot i que també el podem emprar en temes educatius, com per exemple fomentar la responsabilitat en els més petits.

El Pleo és un robot de petit format (50 cm x 15 cm de base i 20 cm d’alçada) pensat com a mascota robòtica per a nens a partir dels 8 anys. Actualment conviuen 2 versions d’aquest robot el Pleo inicial i el Rb, en el qual ens centrarem. El Pleo Rb està pensat perquè sigui un robot que evolucioni, o sigui, un robot que neixi i que aprengui en funció del que el nen li ensenyi a través d’unes fulles de plàstic. Lògicament, a aquest robot se li pot fer un “reset” i tornar a començar de zero.

Actualment aquest robot s’està fent servir, entre altres coses, per treballar amb nens i nenes amb TEA (trastorn de l’espectre autista) o com a distracció a la sala preoperatòria per a nens d’alguns hospitals (ja que allà no hi poden entrar mascotes i distreu els nens abans d’entrar al quiròfan).

Però també podem parlar de la part més educativa d’aquest robot. El Pleo és un robot que es pot utilitzar a les aules o en tallers per alumnes de 13 a 18 anys. L’objectiu és aconseguir que a través d’un software d’animació, més la programació posterior, aconsegueixin recrear moviments en el robot, com per exemple intentar que facin caminar i moure el robot, feina una mica complexa.

El Pleo té tres servomotors per pota, més els motors que fan moure la cua, ulls i cap. A part té un conjunt de sensors de llum, tacte, infrarojos i càmera… que fan del Pleo un robot molt complet, que es pot programar i configurar, tot i que com ja hem dit abans, no és fàcil de fer.

El disseny i la programació de moviments es compilen amb el llenguatge de programació Python, on aquest codi es passa al robot mitjançant una targeta microSD que s’insereix en el robot. Aquest, un cop detecta la targeta, executa el comportament creat i el va repetint, una vegada i una altra, ja que es programa dins d’un bucle. Però, a part, es podrien configurar els diferents sensors i actuadors per fer programacions i comportaments molt més complexos.

No és comú utilitzar Python en les primeres etapes de programació, ja que, un altre factor important és el de controlar bé les llibreries.
Tot i així és un robot recomanable i que pot donar molt de joc per a alumnes preuniversitaris o de cicles formatius d’informàtica. De fet, a la universitat La Salle, el fan servir en algunes classes de robòtica, així com en alumnes de batxillerat.

Podem fer moviments de potes, però no només programar-los, sinó treballar animació més programació, és aquí on rau l’èxit d’utilitzar aquests tipus de robots.

També cal tenir en compte que són robots més o menys delicats, la capa de goma que fa de pell pot arribar a fer-se malbé amb certa facilitat, tot dependrà del tracte que li donem.

Es pot utilitzar en educació però cal alguna persona experta en Python i 3ds max studio (programa d’animació per animar el robot) i no sol ser el més comú…
Així, doncs,  el Pleo es pot utilitzar com a mascota per als més petits, que poden observar com reacciona i com interacciona amb ells, mentre que també és un robot per als més grans, que els permet programar-lo i experimentar amb temes de programació.

La resposta dels alumnes és bona, ja que no estan acostumats a programar d’aquesta forma (s’assembla més a crear una pel·lícula d’animació que a la programació d’un Arduino); tot i que no ho troben senzill del tot. És molt interessant de treballar amb un software d’animació 3D però per configurar moviments d’un robot real, no sol ser el més habitual en robòtica educativa…

Un dels avantatges de treballar amb el Pleo és que es pot ensenyar als nois i noies que hi ha altres maneres de programar robots, poder treballar l’espai i el 3D de forma molt pràctica i tangible…

Compartir