Entrevista a Toni Ferraté, fundador i president de RO-BOTICA

666

En aquesta ocasió entrevistem el Toni Farraté, fundador i president de l’empresa RO-BOTICA, empresa pionera distribuïdora en robòtica educativa i personal a Europa.

  • Toni, des de quant estàs vinculat al món de la robòtica?

Porto vinculat al món de la robòtica d’ençà que era un nen, feia invents amb Fishertechnik. Després a secundària i batxillerat em va agafar més fort i vaig començar a programar ordinadors de 8 bits com el Sinclair ZX-Spectrum i LEGO Technic.

A casa s’ha viscut sempre un ambient de relació amb la robòtica; el meu pare Gabriel Ferraté i Pascual, exrector de la UPC i de la UOC, és catedràtic emèrit d’automàtica i és expert en el tema, un dels pioners en el món de la robòtica, automàtica i cibernètica. Sobretot em considero vinculat al món de la robòtica des que vaig començar a estudiar enginyeria de Telecomunicacions a la UPC. Hi havia molts coneixements teòrics i densos, però jo tenia el hobby de crear robots industrials a escala. El 1991 vaig construir un robot amb Fischertechnik i LEGO Technic a escala des de zero, inspirat en un típic robot industrial, llavors ASEA, actualment ABB, que vaig veure en una revista. Tenia 5 graus de llibertat amb motors Pas a Pas, i manipulador en pinça pneumàtica amb regulador de pressió. Recordo que vaig fer totes les etapes. Vaig aprendre Turbo C fent el programa de control, vaig dissenyar i implementar la seva etapa de potència pel control dels motors PaP, i la placa de control també la vaig dissenyar i construir: es connectava al bus ISA del PC. M’agradava dedicar-me a perfeccionar-lo complementant els coneixements matemàtics massa teòrics que aprenia a la carrera amb l’esperit pràctic de recerca per crear coses reals amb els dispositius electrònics i mecànics dels quals disposava llavors.

M’agradava aprendre i entendre bé amb la pràctica allò que mal-aprenia de forma teòrica, aplicant equacions diferencials o trigonomètriques en coses reals. Volia que el robot fes trajectòries rectilínies amb rampes d’acceleració i desacceleració per millorar tant el seu comportament cinemàtic com el dinàmic, sense que els motors PaP perdessin passos. En aquell temps no hi havia productes de robòtica educativa com existeix ara.

Braç robòtic dissenyat i muntat durant els anys d’estudiant del Toni Ferraté
  • Tinc entès que vas organitzar el primer torneig sobre robòtica l’any 1992..Com se’t va ocórrer? Ens pots explicar una mica com va anar tot ?

Sí, cap a l’any 1992 o 1993, vaig anar a algunes fires i esdeveniments de la universitat UPC i telecos a ensenyar el robot que hem parlat anteriorment i vaig contactar amb companys que també tenien interès per la robòtica. Vam cofundar l’associació que encara existeix avui dia AESS Estudiants, vinculada al IEEE, dirigint-ne jo el seu grup de robòtica. La primera activitat va ser organitzar i impartir al Juliol tallers de robòtica per els mateixos estudiants, reutilitzant la tecnologia que havia après en solitari amb el robot industrial a escala de LEGO technic i motos PaP.

Amb els ingressos dels tallers, i la il·lusió dels membres de l’associació també vam organitzar els primers concursos de robots lluitadors de Sumo, l’any 1994, on teníem dues categories: de robots autònoms i de robots controlats per ordinador, que s’havien de connectar amb un cable llarguíssim que proporcionava l’organització. Posteriorment també vam organitzar concursos de robots netejadors. Va tenir gran impacte mediàtic perquè era la primera vegada que es feia un concurs de robots lluitadors de sumo en una universitat europea i cridava molt l’atenció. Recordo que va venir la premsa i TV al Campus Nord de la UPC.

Això se’ns va ocórrer en veure a la tele un concurs de robots lluitadors de sumo al Japó i vam pensar de fer el mateix aquí.

  • I després de la carrera?

Aquests concursos van seguir després que acabés la carrera. Els tallers de robòtica també es van continuar fent durant molts anys i continuen. En un principi, professionalment vaig estar desvinculat del món de la robòtica i vaig derivar cap al món dels ERP i desenvolupament d’aplicacions amb tecnologia d’internet, per a tota mena d’entitats i institucions, en entorns client-servidor, software, etc. Amb el temps em vaig anar cremant de tot això.

  • Com i quan se t’acudeix fundar RO-BOTICA?

Això és una idea que va començar a madurar l’any 2006, molts anys després d’acabar la carrera. Recordo que la meva germana Mireia que vivia i treballava al Japó em va portar uns catàlegs de robots hominoides del barri d’Akihabara de Tòquio. Jo recordava la dimensió pràctica que proporciona la robòtica i l’esperit d’emprenedoria que tenia els anys 90 amb les activitats a AESS i la capacitat de la robòtica de motivar vocacions i passions. L’Any 2006 em vaig llançar a la piscina. Vaig reunir el coratge per deixar la feina fixa i muntar la meva pròpia empresa. Això no va ser fàcil, ja que no tenia cap experiència. Era una aventura en solitari, i vaig començar amb molt pocs recursos assessorant-me a Barcelona Activa i amb allò que tenia més experiència: programant la botiga online i l’ERP.

Investigava per internet què hi havia al món de robòtica personal i de lleure els anys 2006-2007. En aquest temps no tenia tant clar que el focus seria a la robòtica educativa, tenia al cap la robòtica personal i lúdica, que és robòtica popular a l’abast de les persones i no només a la indústria o grans empreses. Vaig identificar que els robots podien començar a ser populars a costos accessibles, de la mateixa manera com va passar amb els ordinadors personals els mítics anys 80… Hi havia al món molt pocs comerços online d’aquest tipus els anys 2006 i 2007.

El 2007 vaig finalment constituir l’empresa. Inicialment només operava per internet i contactava amb distribuïdors i proveïdors americans, alemanys i Japonesos. El comerç online i ERP estava allotjat en el meu propi ordinador, així que quan apagava l’ordinador, la botiga desapareixia d’internet… ha ha ha.

Ja el 2007 van començar les primeres vendes, els stocks els tenia al meu piset al carrer Mandri de Barcelona. Vaig començar a fer importacions. El mateix 2007 vaig tenir el criteri del meu pare Gabriel Ferraté com a soci amb una ampliació de capital.

El sr. Gabriel Ferraté (al mig) amb la medalla d’Honor de la
UOC juntament amb el seu fill, el Toni Ferraté (esquerra) i el
seu nét, el Gabriel Ferraté (dreta)

A finals del 2008 vam obrir la primera botiga presencial al carrer Hercegovina de Barcelona. Vaig contractar a personal i ampliar els socis amb germans meus, i antics companys. Vam començar a tenir repercussió a mitjans de comunicació per la novetat i espectacularitat dels robots – molts d’ells humanoides, i d’altres socials, com el PLEO- que ensenyàvem. Va tenir fort impacte mediàtic, com quan vam portar el Robocop humanoide ballant el “chiki chiki” al programa del Buenafuente i al programa d’Eurovisió, i després a concursar a Corea. Encara, però, no havia esclatat al món el boom de la robòtica educativa i personal i encara no estàvem instal·lats al carrer Balmes 350…

El Toni Ferraté, president de RO-BOTICA amb l’emblemàtic logo de l’empresa.
  • A RO-BOTICA també feu cursos de formació. Quines plataformes toqueu en els vostres cursos?

Fem cursos com a valor afegit de promoció, difusió i introducció amb l’oportunitat que ens va oferir LEGO Education Academy per formació certificada a professors, facilitadors i professionals. És una eina molt útil, ja que formem a professors o professionals que ara, alguns d’ells, s’han convertit en “partners” nostres a diferents punts del país, creant la seva pròpia empresa i nosaltres els hi proporcionem material i els formem i assessorem. Sempre ho intentem fer amb coordinació amb els fabricants.

El primer fabricant i sistema important, ja el 2007 va ser ROBOTIS. Però la marca més important que tenim des de 2008 és LEGO Education, una divisió internacional de LEGO group: LEGO WeDo per l’educació primària i LEGO Mindstorms education EV3, per secundària i batxillerat, el robot “abella” Bee-Bot de TTS i Fischertechnik education són altres marques de gran potencial, així com Arduino i molts d’altres que tenim o vindran. Els robots voladors o “drones” també tenen aplicacions creixents en l’aula.

  • Feu cursos de formació per a professors…, amb quins nivells arriben els docents que cursen aquesta formació?

Hi ha una mica de tot. El perfil majoritari són professors d’escola que volen una certificació per poder donar l’assignatura de robòtica i defensar la introducció de la robòtica educativa al seu centre. També emprenedors o facilitadors que volen formar-se per crear acadèmies de robòtica educativa en horari extraescolar.

En general els facilitadors i professors volen tenir les competències i coneixements per aplicar-ho a l’escola. El que no fem és formació per nens (en això ens recolzem en la nostra xarxa de partners).

  • Amb la teva experiència i pel que veus en els vostres cursos, penses que pot ser hi ha un dèficit de professors sobre robòtica a Catalunya?

Segur que hi havia una mancança que des de RO-BOTICA, en part hi hem posat remei amb la formació en robòtica educativa.

Complementem la formació que es dóna a les escoles de magisteri on organitzem algunes sessions per introduir els futurs mestres com treballar amb robots de forma que sigui una eina tàctica i estratègica. Els mostrem les diferents eines i solucions que hi ha al mercat amb els punts forts i febles de cada solució, robot, sistema o marca segons edats, nivells, competències, pressupostos, tecnologia, tàctiques i estratègiques que es vulguin implantar al centre.

  • Son moltíssims els col·legis que fan robòtica a les aules arreu de Catalunya, creus que encara hi ha terreny per explotar en la robòtica educativa?

I tant! De moment, ni tan sols la programació està inclosa al currículum espanyol, com passa en el del Regne Unit. És un terreny que desperta interès i curiositat creixent entre la comunitat educativa i els pares, que sovint són els que més “tiren del carro”, més que els polítics.

De la robòtica educativa es parla de forma creixent i comença a estar molt present a les escoles i mitjans de comunicació. De moment hi ha molt per fer i els camps d’aplicació són múltiples i inesgotables. És un mercat que evoluciona molt de pressa, amb nous productes, i nous estàndards com l’Scratch, l’Arduino o d’altres.

  • Des d’un punt de vista educatiu o de formació, què en penses sobre el projecte STEM?

Sóc de l’opinió que els robots constitueixen la millor eina estratègica i tàctica per motivar o promocionar les vocacions tecnològiques, i les competències en ciència, tecnologia, enginyeria, programació i matemàtiques. La robòtica ho té tot, agrada a tothom, grans o petits, nens o nenes, que queden enlluernats amb les criatures robòtiques vives. I Catalunya no és una excepció.

Pots interactuar amb un món físic, muntatges dels components, assemblatge… i el món lògic, com és la programació. És un ecosistema molt complet, atractiu, multidisciplinari… per tant des del 1993, crec que és la millor eina per la promoció de vocacions tecnològiques. Permet aprendre de forma lúdica, amena, divertida, aprenent dels teus propis errors, matèries i competències com les matemàtiques, enginyeria, lògica i programació, explicar històries amb continguts digitals i robots. STEMcat, la iniciativa del Parlament de Catalunya que executa el Govern català em sembla estratègic pel nou país. El món que ve és apassionant. El món educatiu no ha d’adaptar-se a aquests canvis: ha d’avançar-se a ells, i que els nostres joves liderin un món més tecnològic i ètic, i per tant més humà.

També és molt important l’STEAM. L’Art de la creativitat també és clau en un món que canvia tan ràpidament: cada vegada necessitem solucions més creatives a nous problemes inesperats. El que no canvia ni canviarà mai són els valors humans.

  • Com expert en el tema, veus perillar als éssers humans amb la robòtica?

Patim una intoxicació mediàtica de coses que es diuen. Vivim en un món tecnològic en canvi accelerat, i les bajanades que es diuen també estan passades de voltes… ha ha ha. Jo sóc un optimista tecnològic, en el llindar del trans-humanisme.

La tecnologia històricament sempre ens ha portat més coses positives i solucions que no pas problemes, però també ha portat algunes tensions o riscos que s’han hagut de solucionar… amb més tecnologia i creativitat!

Es parla molt que perillen els llocs de treball, però paradoxalment, les empreses més robotitzades com Amazon són les empreses que estan contractant a més personal i amb una mena de perfils professionals altament qualificats, molt creatius i de més valor afegit.

Aquelles feines més avorrides, repetitives i nocives per l’ésser humà són les primeres a ser substituïdes per les màquines. Floreixen noves indústries, amb nous problemes i amb noves solucions i oportunitats… Sóc dels optimistes en aquest tema, tot i que, cada vegada és més difícil predir el futur: el futur ja no és el que era…

Tot té els seus punts positius i els seus riscos, i la robotització més la intel·ligència artificial també, això és evident, però aquests punts s’han de prevenir i corregir i tenim unes bones eines per prevenir-ho, unes eines que són les més potents de la història de la humanitat. I cal actuar des de les primeres etapes educatives transmetent als infants els valors immortals de l’ètica i l’humanisme, per sobre de la moral canviant.

  • Com veus la robòtica de servei o la robòtica en general en 20-30 anys? Tindrem més robots a casa?

I tant!, la popularització dels robots encara està succeint de forma creixent: s’han venut milions de robots “aspiradora” Roomba arreu del món, estem vivint una popularització de robots a les escoles, etc., però sobretot, amb l’ajuda de les tecnologies de mobilitat –”smartphones”-, que són commodities, i de la Intel·ligència Artificial (I.A.) apareixeran noves oportunitats de Robòtica en núvol (Cloud Robotics). La tecnologia gaudeix d’una evolució accelerada. Per a pressupostos assequibles podem tenir robots personals amb prestacions increïbles que fa dues dècades eren impensables d’igual manera com ara fa 20 anys era impensable internet i tots els canvis que ha catalitzat i està catalitzant.

Jo crec que molt aviat podem tenir una mena de “Cloud robotics” aplicant les tecnologies i solucions cloud computing per robots reals. Un subconjunt d’aquestes eines al núvol per robots és el que ara anomenem la Internet of Things (IoT).

Avenços en l’aspecte humà dels robots hominoides que li donin un caràcter social és més complicat, ja que sobretot els actuadors de precisió i algunes parts mecàniques poden ser difícils de produir. El caràcter social dels robots i les emocions que desperten en els humans és clau, i queda molt definit pel seu aspecte físic.

Preveig que és inevitable la creació molt aviat de la capa d’aplicació per màquines, robots i coses, de la mateixa manera que a finals dels anys 90 es va crear la World Wide Web WWW que és la capa d’aplicació per humans, sobre els mateixos protocols TCP/IP que ja existien des de 1972, durant la guerra freda. Cloud Robotics o Robòtica en Núvol és un ecosistema complet on conviuen aplicacions en el núvol reutilitzades pels robots de forma massiva, i que són poden ser puntuades segons l’èxit o fracàs de l’ús de l’eina, a manera de “Market Place”. Aquestes eines són utilitzades i reutilitzades per la societat mundial de robots, màquines i coses. Cal portar un registre mundial obert (com els DNS pensades per humans) d’aquestes aplicacions al núvol per optimitzar per selecció natural la seva reutilització automàtica en funció de l’experiència passada. Això és la cibernètica, i l’objectiu és crear una intel·ligència forta i generalista indistingible o superior a la humana per a robots populars.

  • Una pregunta que m’agrada fer a totes les entrevistes: A la feina, només robots? O robots amb humans?

A mi m’agrada la cooperació entre robots i humans.

En la pràctica potser encara no funciona així… Jo crec que el fet que hi hagi tasques, feines i serveis sense humans no és dolent, sempre que aquestes tasques, com dèiem abans, siguin repetitives o nocives per les persones.

Crec que amb l’ajuda de la I.A. la cooperació entre robots i humans és més factible i desitjable. És el que et comentava de Cloud Robotics, on els robots completen ordres generalistes dictades pels humans, i es descompon aquesta ordre o tasca en subtasques fetes per aplicacions o eines en el núvol, i són reutilitzades aquelles que funcionen millor a la pràctica. Aquesta seria la part virtual no física del cervell dels cloud-robots cooperatius.

M’imagino a les persones treballant en feines de creativitat amb un alt valor afegit i als robots realitzant treballs perillosos, repetitius o pesats, en definitiva no desitjables per l’ésser humà. Però tant humans com robots, cooperant i fent feines cada vegada més creatives i de més valor afegit.

Podeu visitar el web de l’empresa a: https://www.ro-botica.com

Compartir
Pere Porcuna
Enginyer en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Expert en robòtica per la Universitat de la Salle de Barcelona (URL), està vinculat al món de la robòtica des del març de 2003 amb microcontroladors PIC, i posteriorment, des de 2008 fins a la actualitat s’especialitza en la plataforma Arduino, supervisant i desenvolupant projectes creats amb aquesta versàtil plataforma Open Hardware. És autor del llibre “Robótica y Domótica básica con Arduino“, així com autor de diverses publicacions internes sobre robòtica i Arduino per als alumnes de robòtica i domòtica del Centre d’estudis Stucom. Desenvolupa tasques d’assessor per a centres escolars de primària, secundària, batxillerats i formació professional que volen implantar cursos i assignatures de robòtica a les aules.